Segona recopilació de relats de Higuchi Ichiyō, després de Cerezos en la oscuridad, que conté segurament els més coneguts (i els millors) relats de l'autora. A Un día de nieve els relats tenen una qualitat inferior, trobo. Personatges generalment molt tristos, molt desgraciats. Certament, l'autora no va tenir una vida fàcil, i segurament això es reflecteix en la seva obra.

En destaco dos: el que dona nom al llibre, basat en la seva pròpia experiència, però sobretot destaco Un alma perdida, que retrata la salut mental d'una manera molt dura, i que sospito que és una raresa en la seva època.