Scan barcode
A review by mrcasals
El declive by Osamu Dazai
5.0
Buf. Boníssim.
La història de Kazoku, el se germà Naoji i la mare, vídua. Una família aristocràtica en hores baixes, durant la post-guerra, en un (altre) moment de trencament de valors i de canvis socials.
Aquí traduït com a "El declive", crec que un títol més precís hauria sigut "ocàs", que conté les mateixes connotacions que el títol original: la posta del sol i la decadència. "Declivi" perd la connotació de la posta del sol, que és interessant perquè Japó, en japonès, és "la terra del sol naixent" (per ser la terra més a l'est coneguda).
Veig l'autor present a tot el llibre, com a bon exemple de "novel·la del jo" ("watakushi shōsetsu"), tot i que aquí sorprèn amb un personatge principal femení. Escrit el 1947, un any abans de publicar [b:L'home infrahumà|58972732|L'home infrahumà|Osamu Dazai|https://i.gr-assets.com/images/S/compressed.photo.goodreads.com/books/1631374927l/58972732._SX50_.jpg|188338] i suïcidar-se poc després en el seu 4t intent, el llibre presenta molts temes auto-biogràfics. Des de les referències a Rosa Luxemburg, Lenin i la revolució (l'autor era comunista i va acabar empresonat i torturat); la literatura francesa i alemanya (va estudiar literatura francesa a la universitat); a frases com "detesto a la gent, i la gent em detesta a mi" (que em sembla un tema que desenvoluparia més a [b:L'home infrahumà|58972732|L'home infrahumà|Osamu Dazai|https://i.gr-assets.com/images/S/compressed.photo.goodreads.com/books/1631374927l/58972732._SX50_.jpg|188338]). També el fet de situar els protagonistes a una família aristòcrata decadent (ell era el desè fill d'una família no aristòcrata, però sí amb molt poder adquisitiu i que l'acabaria desheredant per haver-se casat amb una geisha), i l'addicció als opioides d'un dels personatges.
Sembla que l'obra està basada en el diari personal d'una admiradora, la poeta Shizuko Ōta, amb qui Dazai acabaria tenint una filla, Haruko, també escriptora. També està basada en L'hort dels cirerers, d'Anton Txékhov.
Dazai s'acabaria suïcidant el 1948. La seva última filla del seu matrimoni, que escrivia sota el pseudònim Yūko Tsushima, només tenia un any. Va escriure una història curta, "The Watery Realm", publicada en anglès a [b:Of Dogs and Walls|36436102|Of Dogs and Walls|Yūko Tsushima|https://i.gr-assets.com/images/S/compressed.photo.goodreads.com/books/1517680170l/36436102._SX50_.jpg|58136681], on parla del seu pare i de la seva mort.
Tenia 38 anys quan es va suïcidar amb la seva amant. Els cossos es van trobar 6 dies després, just a la data del 39è aniversari de Dazai, el 19 de juny de 1948 (es va suïcidar el 13 de juny).
Pel què fa a l'edició del llibre com a tal, hauria agraït notes al peu de pàgina definint les paraules japoneses que apareixen al text. I, com sempre, una explicació de qui és l'autor hauria afegit profunditat i hauria permès gaudir molt més del llibre, però sembla que això és una batalla perduda.
La història de Kazoku, el se germà Naoji i la mare, vídua. Una família aristocràtica en hores baixes, durant la post-guerra, en un (altre) moment de trencament de valors i de canvis socials.
Aquí traduït com a "El declive", crec que un títol més precís hauria sigut "ocàs", que conté les mateixes connotacions que el títol original: la posta del sol i la decadència. "Declivi" perd la connotació de la posta del sol, que és interessant perquè Japó, en japonès, és "la terra del sol naixent" (per ser la terra més a l'est coneguda).
Veig l'autor present a tot el llibre, com a bon exemple de "novel·la del jo" ("watakushi shōsetsu"), tot i que aquí sorprèn amb un personatge principal femení. Escrit el 1947, un any abans de publicar [b:L'home infrahumà|58972732|L'home infrahumà|Osamu Dazai|https://i.gr-assets.com/images/S/compressed.photo.goodreads.com/books/1631374927l/58972732._SX50_.jpg|188338] i suïcidar-se poc després en el seu 4t intent, el llibre presenta molts temes auto-biogràfics. Des de les referències a Rosa Luxemburg, Lenin i la revolució (l'autor era comunista i va acabar empresonat i torturat); la literatura francesa i alemanya (va estudiar literatura francesa a la universitat); a frases com "detesto a la gent, i la gent em detesta a mi" (que em sembla un tema que desenvoluparia més a [b:L'home infrahumà|58972732|L'home infrahumà|Osamu Dazai|https://i.gr-assets.com/images/S/compressed.photo.goodreads.com/books/1631374927l/58972732._SX50_.jpg|188338]). També el fet de situar els protagonistes a una família aristòcrata decadent (ell era el desè fill d'una família no aristòcrata, però sí amb molt poder adquisitiu i que l'acabaria desheredant per haver-se casat amb una geisha), i l'addicció als opioides d'un dels personatges.
Sembla que l'obra està basada en el diari personal d'una admiradora, la poeta Shizuko Ōta, amb qui Dazai acabaria tenint una filla, Haruko, també escriptora. També està basada en L'hort dels cirerers, d'Anton Txékhov.
Dazai s'acabaria suïcidant el 1948. La seva última filla del seu matrimoni, que escrivia sota el pseudònim Yūko Tsushima, només tenia un any. Va escriure una història curta, "The Watery Realm", publicada en anglès a [b:Of Dogs and Walls|36436102|Of Dogs and Walls|Yūko Tsushima|https://i.gr-assets.com/images/S/compressed.photo.goodreads.com/books/1517680170l/36436102._SX50_.jpg|58136681], on parla del seu pare i de la seva mort.
Tenia 38 anys quan es va suïcidar amb la seva amant. Els cossos es van trobar 6 dies després, just a la data del 39è aniversari de Dazai, el 19 de juny de 1948 (es va suïcidar el 13 de juny).
Pel què fa a l'edició del llibre com a tal, hauria agraït notes al peu de pàgina definint les paraules japoneses que apareixen al text. I, com sempre, una explicació de qui és l'autor hauria afegit profunditat i hauria permès gaudir molt més del llibre, però sembla que això és una batalla perduda.