Buf, molt difícil de categoritzar. Tocs de realisme màgic, tocs d'ecologisme, però també d'antropologia i diversitat cultural.

Per una banda, tenim personatges taiwanesos com ara l'Alice o en Dahu. Però també hi ha danesos, noruecs i fins i tot personatges d'illes fictícies, com l'Atrie de l'illa Wayo-wayo. I aquests personatges porten la seva pròpia visió del món: occidentals, d'ètnies taiwaneses (amis, bunun) i la pròpia dels wayo-wayonencs. Al mig de tota aquesta xarxa de personatges s'hi situa la Gran Illa de plàstics del Pacífic, però no és l'única referència a l'ecologisme: hi ha crítica a la caça de foques i de balenes, a les carreteres desmesurades, al trasllat d'ètnies fora dels seus entorns ancestrals... Hi ha reflexions sobre el llenguatge, la memòria i l'escriptura. Sobre la vida i la mort. Sobre la soledat i la família. Hi ha molta teca, realment.

Interessant i recomanable, farà que no torneu a mirar els plàstics de la mateixa manera, encara que ja intenteu reduir-ne l'ús.

Aquesta ressenya està molt bé, per cert:  http://www.full-stop.net/2014/05/22/reviews/hestia-peppe/the-man-with-the-compound-eyes-wu-ming-yi/