Un noi admira un home gran, a qui anomena sensei. El llibre parla de la relació entre els dos, de la influència que té el sensei en el protagonista, i de la vida del propi sensei. El jove té la sensació que el sensei amaga alguna cosa, i el sensei li promet que algun dia li explicarà. Finalment ho fa, amb una carta llarguíssima.

No és un llibre de ritme frenètic. És més aviat lent. Però la història és bonica, i destil·la melancolia des del primer capítol. La tercera part, que ens aclareix tota la trama, em sembla delicadíssima.

L'edició de Satori, amb tapa dura, està molt cuidada. Hi ha algunes errades de traducció (algunes comes sobreres, algunes lletres intercanviades, alguna frase rocambolesca), però és mínim. Com sempre, un pròleg magnífic, tot i que potser l'anàlisi de l'obra com a tal podria anar al final com a postfaci.