Una de les sorpreses de l'any. Babel parla de moltes coses: idiomes, identitat, colonialisme, amistat. S'inventa un sistema de màgia basat en les traduccions, en les connotacions que es perden en traduir d'una llengua a una altra. I com que el llenguatge passa a ser un recurs més, és un recurs que les grans potències colonitzadores consideren digne de ser explotat.

Amb una barreja interessant entre història real i ficció, Babel ens porta a l'Oxford de principis de segle XIX, amb quatre protagonistes d'origens molt diversos: una francesa benestant, una haitiana filla d'esclaus, un mogol de classe alta i un cantonès de classe baixa. És la interacció d'aquests quatre personatges amb l'Oxford victorià que genera la trama, una trama en algun punt previsible, però que aguanta bé, amb un final apoteòsic. 

Una pena que el llibre sigui autoconcloent, perquè el món que crea l'autora m'agrada molt.