l'al·legoria circular més xula que he llegit mai. em va deixar estesa a terra ----. És un espiral que comença no saps ben bé on i que va envoltant, envoltant, envoltant i embolcallant coses, menjant-se tot el que troba al seu pas i fent-se petit petit fins que t'escanya i t'escup al seu punt final, on segueix la vida com una línia, fins que torni a torçar-se. I això és segons el llibre créixer, fer-se persona. Increïble.