Mare meva, és impressionant. Tanizaki escriu preciós, la traducció d'Albert Nolla és boníssima (com sempre, de fet), molt planera i fàcil, amb un llenguatge molt natural. La sensibilitat de Tanizaki, aquesta manera que té per retratar dones especials (com a Retrat de Shunkin, mateix traductor, mateixa editorial) és absolutament destacable.

Un llibre que val molt la pena. I el final, mare meva, quin final! Quines últimes tres frases!